Noise Maps

El projecte Noise Maps es va centrar en el desplegament d’un procés de ciència ciutadana als barris de la Sagrada Família i el Raval per abordar el desafiament de la contaminació acústica, un greu problema relacionat amb problemes de salut (falta de son, malalties psicològiques, malalties cardiovasculars, risc d’ictus més alt) ) i efectes socials negatius (debilitat de la cohesió i convivència social, reducció de la qualitat de vida, pèrdua de diversitat cultural). Es va basar en una experiència prèvia de col·laboració entre BitLab SCCL i el Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra (MTG-UPF) en un projecte pilot anterior dut a terme al districte de Sant Andreu en el context del programa de ciències ciutadà “Calidoscopi”.

La contaminació acústica era un problema urgent a les àrees pilot, amb grups actius de la comunitat que buscaven una solució per millorar les seves condicions de vida. El projecte Noise Maps va néixer quan un d’aquests grups comunitaris (Xarxa Veïnal del Raval) es va apropar a l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona: aquest servei de l’Ajuntament de Barcelona els va posar en contacte amb BitLab buscant ajuda per al seu problema, i junts tots dos les entitats van desenvolupar la proposta del pilot com a projecte de ciència ciutadana dirigit per la comunitat.

El pilot de Noise Maps es va desplegar durant 6 mesos als barris de la Sagrada Família i el Raval i es va desenvolupar en tres fases. A la fase de planificació (febrer), representants de les comunitats locals van validar el pla pilot. Durant la fase d’implementació (març-setembre), els membres de la comunitat de voluntaris es van convertir en ciutadans científics i van aprendre a desplegar, calibrar i operar els seus sensors des de les finestres i balcons de la llar d’acord amb els estàndards científics, així com a fer gravacions a nivell de carrer a punts d’interès locals amb gravadores de so portàtils d’alta definició. I en la fase d’avaluació (juliol-setembre), els ciutadans van participar activament en tallers per analitzar i donar sentit a les dades recollides, generant resultats científics vàlids i recomanacions de polítiques públiques.

La participació pública en el pilot es va estructurar en dos nivells de compromís. En primer lloc, un consell comunitari format per científics ciutadans, format per organitzacions veïnals i representants dels grups d’interès locals, que van prendre la iniciativa en el procés per obtenir i assegurar-se que els plans de treball pilot reflectissin les necessitats, els valors i la idiosincràsia de la comunitat. Aquest nucli es va implicar en la validació del pla pilot, el foment de la participació de la comunitat local, el lideratge en l’anàlisi qualitativa de les dades i la proposta de conclusions i recomanacions que surten del procés científic. I, en segon lloc, el gruix de ciutadans científics voluntaris, que van construir el sensor a l’Ateneu de Fabricació (laboratoris de fabricació digital digitals de Barcelona), van generar dades amb un dispositiu sensor i van tenir la responsabilitat de mantenir-les en condicions operatives.

Es van desplegar dues estratègies complementàries per generar les dades de so crues. En primer lloc, els enregistraments d’àudio van ser realitzats per ciutadans que van participar en tallers de camp de ciència ciutadana. Aquests tallers de camp, en forma de “safaris de caça del so”, van incloure la recollida de sons a nivell de carrer en un conjunt de carrers, avingudes i places més representatives del barri, ubicacions que havien estat seleccionades i acordades pel consell comunitari de científics ciutadans. Els tallers de recollida de dades de camp es van dur a terme de maig a setembre de 2020 tant als barris del Raval com de la Sagrada Família, amb un total de 5 ‘safaris de caça sonora’ realitzats al Raval i 2 a la Sagrada Família al final del període pilot. Val a dir que el primer conjunt de tallers es van dur a terme el maig del 2020, en condicions socials de confinament estricte, i per tant van poder documentar les signatures sonores inusuals d’ambdues àrees en un moment històric.

En segon lloc, es va lliurar una xarxa de sensors acústics (Audiomoths) a voluntaris de ciència ciutadana, que van aprendre a manejar-los i van instal·lar el sensor que s’havia donat a la seva cura als balcons de les seves cases particulars adequades per prendre mostres sonores de l’espai públic. Al juny es va dur a terme un primer desplegament de proves per afinar les estratègies de compromís, calibrar els sensors i validar els protocols científics, amb un pilot complet més gran desplegat a vuit ubicacions (només planta baixa i primer pis) al setembre.

Els enregistraments de so ambient que es van fer van durar entre 1 i 2 minuts. En el cas dels sensors instal·lats als balcons dels voluntaris, els enregistraments es limitaven a franges horàries específiques (bandes de 2 hores al matí, a la tarda, al vespre i a la nit) i es van separar amb intervals de pausa de tretze minuts entre les gravacions. Aquests paràmetres es van determinar per minimitzar el risc de gravar involuntàriament converses personals sensibles i / o activitats privades i es van consensuar amb els voluntaris. Els participants del taller i els custodis del sensor havien de signar un full de consentiment i se’ls va informar de les característiques del projecte i de l’ús que s’havia de fer de les dades recollides. A més, es van preparar i desplegar pòsters informatius que alertaven els espectadors sobre el treball de camp en curs, amb l’objectiu de respectar els drets dels participants passius a no participar en l’experiment.

Els enregistraments d’àudio generats en tallers de camp i cases particulars van ser recollits contínuament per l’equip pilot, i els fitxers es van compartir amb investigadors de MTG-UPF mitjançant un sistema d’intercanvi de fitxers en línia o un llapis de memòria. Un cop penjats, es van eliminar posteriorment dels sensors originals. Els investigadors de MTG-UPF van analitzar les dades de so en brut per poder entrenar models d’IA que puguin detectar automàticament certes fonts de so (per exemple, motor del cotxe, maquinària de construcció, passos humans, cant d’ocells, etc.). Aquests models es van utilitzar després per processar les dades brutes amb el programari Essentia per tal d’extreure paràmetres útils per caracteritzar els paisatges sonors dels barris: pressió / sonoritat sonora en dBs, complexitat espectral, complexitat dinàmica, component d’alta freqüència, dissonància i probabilitat. de presència de vuit descriptors de fonts de so d’alt nivell: aire condicionat / activitat d’oficina, trànsit de cotxes / trànsit de vehicles, nens jugant, escorça de gossos, treballs de perforació / construcció, ralentí del motor / trànsit de motors, martell / obres de construcció, sirena d’ambulància i carrer música.

Finalment, es va idear una canalització de processament de dades perquè les dades de so cru es poguessin carregar fàcilment a la base de dades de so obert Freesound per al processament de paràmetres, ingerides per la plataforma Grafana per crear gràfics i estadístiques dinàmiques i visualitzades en un mapa de línies geolocalitzat i temporal a Instamaps – generant així “mapes de soroll” dinàmics que localitzen i ressalten la presència d’aquestes fonts al paisatge sonor dels barris del Raval i la Sagrada Família.

Just després d’acabar la ronda final de mostreig de dades de so del pilot a mitjans setembre, es va dur a terme un taller per analitzar les dades del pilot i co-crear els resultats del pilot amb els voluntaris del Raval, incloent els següents passos per generar un impacte més gran i resultats de primer nivell. A més, els resultats del pilot es van compartir amb els funcionaris públics i els serveis de l’ajuntament, amb una sessió de treball prevista per a les properes setmanes per comunicar en detall els resultats del pilot i alimentar les recomanacions generades pels ciutadans a les normatives públiques i urbanístiques.

En els enllaços següents podeu accedir als tres mapes sonors generats en el marc del projecte, així com descarregar-vos el toolkit “Com fer un MAPA URBÀ DEL SOROLL. Detecció i anàlisi col·laborativa de sons urbans”, amb més informació sobre com dur a terme el vostre propi projecte de documentació sonora i ciència ciutadana:

Mapa Sonor Raval

Mapa del (Des)confinament – Raval

Mapa del (Des)confinament – Sagrada Família

“Com fer un MAPA URBÀ DEL SOROLL. Detecció i anàlisi col·laborativa de sons urbans”

Mapes Sonors és un projecte impulsat per Bit Lab Cultural SCCL, amb el finançament de la Comissió Europea dins de la iniciativa ACTION.